Johannes Gray, nascut a Chicago (EUA) l’any 1997, és el guanyador ex aequo del Guardó internacional Pau Casals per a Joves Violoncel·listes 2018 i afirma que haver rebut el Guardó “és una oportunitat molt important per tocar a nous espais i davant noves audiències” i que es tracta d’una responsabilitat, ja que com a guanyadors “tenim el compromís de donar a conèixer el llegat musical i humà de Pau Casals”.

Actualment, el violoncel·lista estudia amb Frans Helmerson a la Barenboim-Said Akademie a Berlin i anima als joves músics a presentar-se al Guardó Internacional Pau Casals 2020, perquè més enllà de guanyar el Guardó, “pel sol fet de tenir l’oportunitat de visitar el Museu Pau Casals i conèixer la Marta Casals ja val la pena”.

Quins van ser els teus primers passos en el món de la música? Per què vas escollir el violoncel com a instrument?

Vaig néixer en una família de músics, així que he estat envoltat de música des de que vaig néixer. Quan era petit, els meus pares em tocaven la música dels grans violinistes i violoncel·listes. Els CD dels violoncel·listes eren els meus preferits. Recordo una vegada que la meva mare em va portar a una botiga d’instruments per comprar-se cordes, i a la cantonada de la botiga, vaig veure un petit violoncel que semblava ser de la meva mida. Vaig preguntar si el podia provar, i des d’aquell moment vaig saber que volia ser violoncel·lista. Desitjava ser com Yo-yo Ma, Jacqueline Du Pré, i per descomptat Pau Casals. Només tenia dos anys i mig.

Ens quins centres has realitzat els teus estudis més rellevants? Quins han sigut els teus mestres?

Durant tota la meva vida he tingut la sort de tenir professors fantàstics que m’han guiat i acompanyat per arribar a assolir els meus objectius. Vaig estudiar durant 13 anys amb Hans Jorgen Jensen a Chicago. Després em vaig traslladar a París, on vaig obtenir la llicenciatura al Conservatorie National Supérieur de Paris amb Jérôme Pernoo. També estic estudiant amb Frans Helmerson a la Barenboim-Said Akademie a Berlin.

Què et va fer decidir a presentar-te al Guardó Internacional Pau Casals per a Joves Violoncel·listes 2018?

Uns amics meus espanyols feia temps que em parlaven del Guardó Internacional Pau Casals. Al 2018, quan vaig veure que es tornava a celebrar, vaig decidir presentar la meva candidatura. Tenint una admiració tan gran per Casals, tant a nivell musical com personal, vaig pensar que seria un honor presentar-me a un premi que portava el seu nom i vincular-me a la figura del Mestre d’aquesta manera.

Què ha suposat per la teva carrera artística i pel teu desenvolupament personal participar i guanyar el Guardó Internacional Pau Casals per a Joves Violoncel·listes 2018?

Els concerts que faré per haver rebut el Guardó són una oportunitat molt important per tocar a nous espais i davant de noves audiències. És important que els joves músics toquem tant com puguem i davant de públics diferents. Connectar amb les nostres audiències i transmetre el que com a músics volem dir, serà el que ens permetrà tenir unes carreres rellevants. Per altre banda, haver rebut el Guardó Internacional Pau Casals també és una responsabilitat, ja que com a guanyadors tenim el compromís de donar a conèixer el llegat musical i humà de Pau Casals.

Quins violoncel·listes són els teus referents? Quins reptes o objectius t’has marcat pel desenvolupament de la teva carrera?

Tot i que violoncel·listes com Casals, Rostropovich o Mørk són grans referents per mi, gran part de la meva inspiració musical prové de músics que no són violoncel·listes. Crec que és important tenir una visió de la música en general i no només centrar-se en el violoncel. Pianistes com Krystian Zimerman i Ivo Pogorelich, cantants com Dietrich Fischer-Dieskau i Elisabeth Schwarzkop, i fins i tot músics del món del jazz com Bill Evans i Johnny Hodges són igual d’importants per mi que qualsevol altre violoncel·lista.

“…com a guanyadors tenim el compromís de donar a conèixer el llegat musical i humà de Pau Casals…”

Per què són importants els concursos en el desenvolupament artístic i professional dels joves músics?

Els concursos són una gran oportunitat pel creixement musical. Quan et prepares per presentar-te en un concurs, tens una motivació extra que fa que arribis a un nivell més alt, independentment del resultat de la competició. És un oportunitat per demostrar-nos a nosaltres mateixos el que podem fer, i és un objectiu tangible que ens motiva a treballar el màxim possible. Crec que el resultat dels concursos és una cosa que no ens podem prendre massa seriosament, guanyar o no guanyar, la música és subjectiva. Si guanyes hauràs de seguir treballant durament, i el fet de no guanyar fa que et motivis encara més per a la propera oportunitat que se’t presenti.

Com a finalista del Guardó Internacional Pau Casals, vas tenir l’oportunitat de visitar el Museu Pau Casals i conèixer la Marta Casals. Què va suposar per tu aquesta experiència?

Ja coneixia la història de la vida de Pau Casals, però poder descobrir-la en persona amb la visita al Museu Pau Casals, va fer que li donés una tangibilitat molt poderosa. Em va agradar molt conèixer Marta Casals Istomin. Va ser molt agradable i va donar suport a tots els participants. La seva presència va ser com tenir un vincle directe amb Pau Casals. Estic molt agraït d’haver tingut aquesta oportunitat. El sol fet de visitar el Museu Pau Casals i conèixer la Marta Casals ja va valer la pena: poder participar al Guardó va ser un plus afegit!

Què destacaries del llegat musical i humà de Pau Casals?

Pau Casals és una persona que va anar més enllà de la seva música i el seu art i que buscava fer del món un lloc millor per a tothom. El seu exemple d’integritat moral i humilitat és aquell amb el que m’intento moure pel món. Quan era més jove, tenia dubtes sobre si volia ser músic, perquè no tenia clar com el fet de convertir-me en músic podia ajudar a la gent de forma significativa. Tot i així, la vida i els èxits de Casals demostren que pots ser un gran músic dalt de l’escenari i a la vegada, una persona influent amb ideals humanitaris. Després de descobrir la grandesa de la seva vida, em vaig adonar que pujar dalt d’un escenari només és una part del que hauria de fer un músic. També em vaig adonar que compartir emocions honestes a través de la música pot ajudar les persones i tenir un impacte real en les seves vides.

Quin és el repertori que t’interessa més? Tens algun compositor predilecte?

Sempre m’he sentit més proper a l’estil romàntic, tot i que a mesura que vaig creixent musicalment, començo a apreciar la música antiga, com també la més recent. Per exemple, quan era més jove pensava que mai podria interpretar ni entendre la música de Bach tal i com jo volia. En els darrers anys, les composicions de Bach s’han convertit en algunes de les que estudio amb més passió i interpreto amb més alegria. També m’agraden molt els compositors soviètics, ja que les seves veus són úniques i molt potents.

Recomanaries a altres joves violoncel·listes que es presentessin al Guardó Internacional Pau Casals? Perquè?

Absolutament! Recomanaria a tots els joves violoncel·listes presentar-se al Guardó Internacional Pau Casals. Insisteixo, pel sol fet de tenir l’oportunitat de visitar el Museu Pau Casals i conèixer la Marta Casals ja val la pena. Totes les persones involucrades en el Guardó ens van donar molt suport: l’organització, els membres del jurat, la premsa i el públic. És realment especial formar part del llegat i de l’univers Pau Casals.

Quina música escoltes aquests dies de confinament? Ens podries fer algunes recomanacions?

Estic escoltant una mica de tot! Les suites de Britten i la sonata de Prokofiev de Truls Mørk’s. La Sonata per a viola de Xostakóvitx (la gravació de Daniil Shafran m’encanta). Si no coneixeu les Sonates del Rosari de Heinrich Biber, escolteu-les! També estic escoltant jazz: l’àlbum “Such Sweet Thunder” de Duke Ellington, “Diagnostic” de Ibrahim Maalouf i “Waltz for Debby” de Bill Evans.