Centenari de l’Orquestra Pau Casals

L’Orquestra Pau Casals, música excepcional i de nivell internacional a Barcelona2020-02-27T18:02:58+01:00

L’Orquestra Pau Casals, música excepcional i de nivell internacional a Barcelona

La passió de Pau Casals per dirigir havia estat sempre present, però la seva carrera com a solista no li va permetre desenvolupar-la en tota la seva dimensió. Com ell mateix reconeixia, havia sigut molt feliç tocant el violoncel, però no li produïa una satisfacció completa. Per Casals, l’únic instrument sense limitacions era l’orquestra. Amb 42 anys, el músic acumulava una carrera com a solista internacional plena d’èxits i un reconegut prestigi com a director d’orquestra.

El juny 1919 havia arribat el moment de desenvolupar un nou projecte a Barcelona, la creació d’una orquestra simfònica estable i de nivell internacional. Amb Enric Casals de primer violí, Bonaventura Dini de primer violoncel i més de vuitanta-músics, que provenien majoritàriament de Catalunya, el 13 d’octubre de 1920 tingué lloc el primer concert de l’Orquestra Pau Casals al Palau de la Música Catalana.

L’Orquestra Pau Casals presentava cada any dues sèries de deu concerts, una a la primavera i l’altre a la tardor, amb un repertori eminentment clàssic i romàntic (Bach, Beethoven, Vivaldi, Reger o Saint-Saëns), obres de compositors catalans com Garreta, Granados, Albéniz, Millet, Cassadó, Enric Morera, Robert Gherard i obres d’altres compositors com Arnold Bax, Ernest Bloch, Enesco, Béla Bártok, Richard Strauss, Gustav Mahler, Zoltán Kódaly, Prokofiev, Webern, Schönberg, entre d’altres.

Durant els disset anys següents l’Orquestra va ser dirigida pels millors directors d’orquestra del moment i hi van participar grans artistes de renom internacional que van passar a formar part del repertori de solistes habitual de l’Orquestra Pau Casals.

El dia 18 de juliol de 1936, l’orquestra estava assajant al Palau de la Música Catalana la Novena Simfonia de Beethoven per participar en la inauguració de l’Olimpíada Popular de Barcelona, que s’havia organitzat en contra dels Jocs Olímpics de Berlín, que se celebraven sota el règim nazi. L’alçament militar i l’inici de la guerra van propiciar l’anul·lació de l’assaig i del concert, i en conseqüència la dissolució de l’orquestra. El desenllaç de la Guerra Civil Espanyola, amb la victòria del bàndol franquista, va suposar la fi definitiva de l’orquestra, amb la fugida de molts dels músics a l’exili. Pau Casals es va exiliar a França, amb el ferm propòsit de no retornar a Catalunya fins que no s’hi restablís la llibertat i la democràcia.

Consulta els concerts de l'Orquestra Pau Casals prement aquí.  

Cronologia dels concerts més destacats de l'Orquestra Pau Casals

1920 13 d’octubre. Concert inaugural de l’Orquestra Pau Casals al Palau de la Música Catalana.

1921 9 de novembre. Casals dirigeix el Concert de Brandenburg núm. 5 de J.S. Bach i el Concert per a piano núm. 22, K. 482 de W.A. Mozart amb W. Landowska com a solista.

1922 25 de març i 5 d’abril. Serge Koussevitzky dirigeix quatre concerts amb un repertori amb obres de Bach i Stravinsky.

1923 25 d’octubre. Casals dirigeix per primera vegada la Simfonia núm. 9 de Beethoven amb els grans cantants d’aquell moment: R. Schumann, H. Kittel, G. Maikl, entre d’altres.

1924 24 i 25 de maig. Casals dirigeix dos concerts al Théâtre des Champs-Elysées per la inauguració de la VIII Olimpíada de París amb les interpretacions de Cortot i Thibaud.

1925 12, 15 i 18 de març. Tres concerts de Strauss, dirigits per Richard Strauss. 28 de març i 2 i 5 d’abril. Tres concerts dirigits per Stravinsky, que també va interpretar al piano.

1926 4 i 6 de març. Dos concerts dirigits per Alexander Zemlinsky. 5 de novembre. Festival Falla amb W. Landowska i M. de Falla (pianista i director). Estrena mundial del seu concert per a Clavicèmbal.

1927 24 de març. Estrena mundial de la Suite Háry János de Z. Kodály. B. Bartok va interpretar la seva Rapsòdia per piano i orquestra op. 1 Del 27 de març al 28 de maig. Celebració del centenari de la mort de Beethoven amb directors com Oskar Fried, Clemens Krauss, Eugene Ysaÿe (també interpretant el violí) i Casals (tocant el violoncel i el piano), amb Cortot, Horszowski, Kreisler i Thibaud.

1928 6 de maig. S. Prokofiev interpreta el seu Tercer Concert. De l’11 al 28 de maig. Celebració del centenari de la mort de F. Schubert amb d’obres poc interpretades del compositor austríac com Mass D. 950, Rosamunde, Sonata D. 960 i obres de Bruckner, Mahler, Brahms i Schöenberg.

1929 6 de maig. Festival Honegger dirigit pel compositor suís, inclòs l’oratori Rei David.

1930 4 de febrer. 200è concert de l’Orquestra Pau Casals, dedicat exclusivament a compositors Catalans. 5 i 6 de juny. Dos concerts dirigits per Erich Kleiber amb un repertori que incloïa obres de Mozart, Beethoven, Prokofiev i R. Strauss. 19 i 23 d’octubre. Casals dirigeix Berlioz, La Damnation de Faust, amb G. Martinelli, C. Panzéra, G. Jouatte. Estrena a Espanya.

1931 Abril. Casals dirigeix la Novena Simfonia de Beethoven al Palau Nacional de Montjuïc per la celebració de la II República Espanyola.

1932 Del 3 al 7 d’abril. Quatre concerts dirigits per Schönberg i Webern. El programa també va incloure obres de Haydn, Mozart, Schubert i Malher. 13 d’octubre. Festival Falla dirigit pel compositor, qui també va interpretar al piano, sota la direcció de Pau Casals.

1933 23 d’abril. A. Cortot dirigeix la Simfonia Faust de F. Liszt. 16 de novembre. Festival Stravinsky dirigit pel compositor rus amb la interpretació de Focs artificials, el concert per a violí, la Simfonia dels Salms, Caprici per a piano, i la suite de l’Ocell de Foc.

1934 15 d’abril. Concert dirigit per Korngold, el qual també va interpretar la transcripció per a piano dels Valsos del Cavaller de la Rosa. Del 4 al 7 de novembre. Dos concerts dirigits Fritz Busch, amb les primeres audicions a Espanya d’obres de Reger i Busoni.

1935 13 i 16 d’abril. Dos concerts dirigits per Otto Klemperer.

1936 19 d’abril. L’Orquestra C. Panzéra Pau Casals interpreta el Concert per a Violí de Berg “A la memòria d’un àngel”, dirigit per Hermann Scherchen. 18 de juliol. Assaig de la Novena Simfonia de Beethoven la qual havia de ser interpretada l’endemà al Palau Nacional de Montjuïc, en el marc del 5è aniversari de la República i la inauguració de les Olimpíades Populars, organitzades a Barcelona per protestar contra els Jocs Olímpics de Berlín, organitzats pel règim Nazi.

Amb l’esclat de la Guerra Civil el concert va ser cancel·lat, i també les Olimpíades Populars. L’Orquestra es va dissoldre, i els músics només es van reunir per dues ocasions especials: El 1936 per un concert al Teatre del Liceu en Honor als caiguts per la Llibertat i el 1937, també al Teatre del Liceu en un concert per l’Associació Internacional de Defensa de al Cultura.

Compositors, directors d’orquestra i solistes destacats

L’Associació Obrera de Concerts

“L’assoliment de l’Associació Obrera de Concerts m’havia fet molt feliç, cap empresa musical no m’havia proporcionat de fet, fins aleshores, tant plaer…” – Pau Casals

Paral·lelament al projecte de l’Orquestra, Pau Casals va crear el juliol de 1925 l’Associació Obrera de Concerts, una associació impulsada per l’amor a la música i a la cultura, creada pels obrers i per als obrers amb l’objectiu de divulgar la música simfònica a les classes treballadores. Els socis pagaven una quota simbòlica, i l’Orquestra Pau Casals oferia sis concerts gratuïts a l’any. El 8 de novembre de 1925 va tenir lloc el primer concert al Teatre Olympia de Barcelona i a partir de l’any 1926, va començar la temporada estable que es concentrava bàsicament a la primavera i a la tardor. La iniciativa va ser un èxit i els anys següents l’associació va arribar a tenir més de 3.000 socis amb seccions a tot Catalunya, una biblioteca, un cor, una escola de música, una orquestra d’aficionats pròpia i una revista musical anomenada Fruïcions. L’associació va organitzar, durant els seus onze anys d’existència, 126 audicions, entre concerts simfònics, música de cambra i recitals. Amb l’entrada a Barcelona de les tropes franquistes, el gener de 1939, l’activitat de l’Associació Obrera es va dissoldre definitivament.

Galeria d’imatges

També et pot interessar…